Després de les vacances d’estiu tractem una de les funcionalitats d’Excel més potents i segurament la més desconeguda: les fòrmules matricials.
La potència de les fòrmules matricials és que ens permeten analitzar matrius de dades aplicant filtres complexos per columnes. La fòrmula més simple i propera és el “sumar.si” que actua com a fòrmula matricial amb una sola condició. Una típica fòrmula matricial es aplicar una serie de condicions per obtenir una suma final, però es pot fer amb altres funcions com “promedio”, “media”, “max” o “min”.

Fòrmula matricial amb dues condicions:

{=SUMA(SI(B7:B23="A4";SI(D7:D23="negre";E7:E23)))}

Una fòrmula matricial es marca posant-la dins de claudàtors. Aquesta es llegeix de la següent manera: suma els valors del rang E7:E23 que, a la mateixa fila, tinguin “A4” a la columna B i “negre” a la columna D. S’escriu posant la fòrmula que es vol avaluar i dins hi posem condicionals simples (“SI”). Els condicionals i operacions lògiques es poden anar aniuant unes a dins de les altres fins fer fòrmules extremadament complicades.

Atenció! Un cop escrita la fòrmula no s’introdueix amb un simple “Enter” ja que no s’avaluaria, hem de fer “Maj.”+”Ctrl”+”Enter” i veurem els claudàtors emmarcant la fòrmula.

Aquest tipus de fòrmula s’ha de fer servir amb moderació, ja que com més compliquem la fòrmula, analitzem matrius molt grans o posem moltes fòrmules matricials al mateix llibre d’Excel veurem com el rendiment del programa disminueix molt.

Arxiu d’exemple i exercicis (9 kb)